Fábrica Cultural

Switch to desktop Register Login

The Burning Man Project i la expansió de la cultura underground

The Burning Man és un esdeveniment difícil de classificar. És considerat un dels esdeveniments underground més important dels EUA. La majoria de descripcions que se'n fa estan d'acord en què no és fàcil explicar de què es tracta, en que s'ha de viure... Ha estat descrit com a “Carnaval sense fi” o “bacanal”, com a “celebració d'art i anarquia”, “vivència de la creativitat” o com “la resposta de la generació cibernètica a Woodstock”. [4]

1. El Primer “Burning Man”

El primer Burning Man es va fer a Baker Beach, San Francisco, l'any 1986. Larry Harvey en fou l'impulsor, juntament amb Jerry James. Tot començà com una acció artística o ritual personal, motivat en part per la ruptura sentimental que acabava de patir Harvey.

Harvey i James van construir una figura humana de fusta, la van portar a la platja de Baker Beach en el solstici d'estiu i la van cremar mentre es ponia el sol a l'horitzó del mar. Aquest primer Burning Man va captivar als qui passaven per allà, i es va decidir que el dia del solstici d'estiu de l'any següent se'n cremaria un altre de més gros per als amics.

Larry Harvey tenia i té una opinió formada sobre la societat de consum de la seva època. Considera que la mercantilització de la cultura i la hegemonia dels mitjans de comunicació desvinculen les persones del món natural i de la resta de persones, tot aïllant-les dins les cases, allunyant-les de l'experiència palpable [1]. Segons Larry es necessita una teràpia dràstica per a superar l'aïllament i la manca d'espiritualitat de la societat materialista: “Hem de reesestablir el contacte amb el jo interior. Hem de reinvertir el món públic. Necessitem una connexió immediata amb el món natural de les necessitats vitals” [1].

Quan Harvey i James van portar la figura a la platja per a cremar-la, executaven la primera acció artística de Burning Man. No tenien patrocinadors, beques ni fons de cap tipus. Comptaven només amb els recursos propis i l'esforç conjunt. Emprenien, de fet, una acció il·legal en cremar aquella figura en un espai públic.

2. El Moviment Punk i els Bohos

The Burning Man sorgeix en la Califòrnia dels anys 80, paral·lelament al moviment punk. Després de l'esplendor cultural dels anys 60 i 70 de l'època Hippy, i havent-ne heretat la liberalització sexual i artística, la societat dels anys 80 ha de veure com les grans corporacions s'apropien de la cultura per a revendre-la a les masses. El moviment punk defensa el dret a crear-se una cultura pròpia, que no entri en el sistema mercantilitsta. D'aquí sorgeix la idea de “no vendre's” (“we won't sell out”) i de “fer-te el teu propi espectacle”, per tal de no entrar en el sistema capitalista que converteix automàticament les idees en mercaderies. “Make a spectacle of yourself. Make a spectacle for others — and that is how you would escape the great American spectacle.” [5]

En aquesta època nasqué un moviment underground a tot el país des d'on es desenvolupaven espectacles no comercialitzables, completament fora del sistema, en garatges o qualsevol altre lloc, on la gent intentava projectar la seva visió interna del món, per tal de recuperar la cultura que la cultura de masses els havia robat. San Francisco no n'era una excepció. Al voltant dels punk més radicals, hi coexistia tot un altre sector de la societat, menys identificat amb la violència i la ideologia anarquista, però contraris al sistema capitalista: els Bohos, o bohemis.

2.1 Ritual Pagà

Burning Man té moltes característiques en comú amb el Carnestoltes. La figura del Burning Man que es pot equiparar amb el Carnestoltes, i la profusió de disfresses i comportaments generalment no acceptats. The Burning Man, com el carnaval en els seus orígens, segueix un calendari natural de l'univers; en el cas de Burning Man, es celebra durant el solstici d'estiu, el nostre St. Joan. El carnaval se celebra a diversos llocs dels EUA, segurament el més famós és el de Nova Orleans, a més de 3.000 km de San Francisco. Lee Gilmore [2] atribueix una qualitat de ritual pagà a l'esdeveniment que, segons el seu fundador vol suplir les mancances de rituals festius en la societat actual dels EUA[1].

3. Black Rock Desert

L'any 1990, Burning Man es traslladà uns 500 km cap al nord-est de San Francisco, a “The Playa” de Black Rock Desert, a l'estat adjacent de Nevada. Black Rock Desert es troba al nord-oest de Nevada, en la intersecció entre els comptats de Humbolt, Pershing i Washoe. Ocupa uns 2.600 km2 i es troba a més de 1000m sobre el nivell del mar. La l'esplanada central de Black Rock Desert es coneix com “The Playa” perquè el terreny sorrós que el conforma recorda a una platja.

La població més propera a “The Playa” és Gerlach-Empire, Washoe, amb una població de 500 persones (cens de l'any 2000). Burning Man contribueix positivament en l'economia de la població, que incrementa en un 20% les vendes en queviures i combustible durant els dies de celebració de l'esdeveniment quan arriben els gairebé 50.000 participants.

Black Rock Desert es pot considerar un emplaçament ideal per al desenvolupament del festival. La buidor del desert és com quadre en blanc pels artistes que assisteixen a l'esdeveniment. El terreny aplanat del desert ofereix una bona base per a construir el campament provisional. El fet d'estar aïllats de la civilització els permet també alliberar-se dels tabús i les obligacions socials, tot donant peu a una gran llibertat d'expressió. Les altes temperatures del desert, la pols que s'aixeca del sòl, i el paisatge àrid en general contribueixen a fer de Burning Man una experiència única i inusual, a crear una altra realitat, un altre món per als assistents, els quals s'hi desplacen expressament des de tots els racons dels EUA, i l'estranger.

4. La Ciutat dels Artistes

Burning Man intervé principalment en el sector de l'art contemporani, especialment en l'àmbit de l'artista, el creador. En l'actualitat l'artista, especialment l'estudiant d'art, té molta pressió per marcar tendència, destacar de la resta per poder mostrar-se en un museu. Depèn de patrocinis i de beques, i la competència per fer-se un lloc en l'escena artística és ferotge. Burning Man proposa tornar a l'essència de l'art. L'expressió del “jo” interior, la plasmació de la visió pròpia del món en un context bohemi fet a mida per a l'artista.

Va dirigit tant a artistes declarats, com a estudiants d'art, i en definitiva a qualsevol persona que tingui ganes d'expressar-se a través del llenguatge artístic i compartir-ho amb persones amb una sensibilitat semblant, en una festa de la creativitat i l'expressió. Cal remarcar que el públic son els mateixos participants que col·laboren amb instal·lacions artístiques o com a voluntaris en la construcció d'infraestructures, i no simples espectadors.

El festival és una petita ciutat bohèmia, el món natural de l'artista, segons el seu fundador [1]. La finalitat de l'esdeveniment és la seva execució; l'alliberament de l'artista, en un lloc on regna l'economia de l'abundància creativa; on no hi ha transaccions econòmiques, només regals. Es tracta d'aplicar la filosofia heretada de la cultura underground punk de San Francisco els anys 80 de “no vendre's”, sumada a una visió més positiva de “l'ètica del regalar”. A Black Rock City no es pot vendre ni comprar res (només l'entrada al festival). Aquest canvi de paradigma crea interaccions humanes a un altre nivell; el regal, a diferència de la transacció econòmica crea un vincle emocional [1], una connexió més potent, la qual crea la comunitat, un valor molt més present a les societats tribals que no pas en la nostra societat “civilitzada”.

5. Disfresses i Instal·lacions Artístiques

La instal·lació artística central de l'esdeveniment, la figura humana que acabarà essent cremada, és famosa també precisament pel fet que no se li atribueix cap personalitat. Té la cara en blanc, per tal que cadascú hi pugui projectar el significat que vulgui.

Els assistents a la trobada s'alliberen de les convencions socials durant una setmana. The Burning Man Project és un teatre d'auto-expressió, de transformació personal, d'espiritualitat eclèctica, de creació de vincles comunals i de renovació cultural a gran escala [1]. Es tracta d'una “infraestructura cívica” creada per mitjans artístics. No cal sotmetre's a les imposicions socials pel que fa a l'aspecte personal, l'expressió corporal o els rols. Per això un s'hi pot trobar persones guarnides de totes les maneres, que es mostren de la manera que els ve més de gust.

Segons el seu fundador [1], en les instal·lacions es busca la utilitat social de la qualitat de joc que té l'art. Des de l'organització, es dóna suport i es patrocinen formes d'art que “convoquin a la societat”: s'hi ha de poder jugar, interaccionar, t'ha de fer reaccionar... [1]

6. Objectius i Avaluació de Resultats

Com ja hem vist, Burning Man va sorgir d'una manera espontània, a partir d'una iniciativa personal sense pretensions de convertir-ho en el que ha acabat esdevenint. El que sí és cert és que, mirat en perspectiva, podem atribuir en aquella acció inicial certa originalitat artística i poètica que fascinà a una gran part de la societat de l'època, i que encara fascina en l'època actual que de fet, encara pateix els mals de la mercantilització de la cultura.

A mesura que el festival ha anat creixent, s'hi han anat incorporant més artistes i professionals que volen contribuir en la seva organització i realització. L'esdeveniment ha anat adquirint més complexitat organitzativa i conceptual, i ha acabat conceptualitzant els seus objectius i les seves estratègies.

Des de l'any 2001, Burning Man elabora cada any un informe que recull les valoracions dels organitzadors i es planteja els objectius per l'any següent [3]. Aquests informes han contribuït a millorar any rere any la organització de l'esdeveniment. Actualment, la responsabilitat del Consell i del Comitè Executiu de The Burning Man Project, no es limita a la producció d'un esdeveniment, sinó que s'ha convertit també en la coordinació d'una comunitat global. Es comencen a generar esdeveniments en la mateixa línia a altres llocs dels EUA i d'Europa, alguns dels quals estan creixent amb rapidesa. És interessant el fet que, davant d'aquest fet, lluny de reclamar els drets intel·lectuals sobre el concepte de Burning Man, els creadors i organitzadors, conseqüents amb la seva filosofia anti-mercantilització, donen la benvinguda a aquestes ramificacions de l'experiència Burning Man, entenent-ho com a fenomen que s'estén de manera orgànica [1]. El proper esdeveniment d'aquest tipus programat a Espanya es farà a Saragossa el Juliol del 2011.

7. Estratègies de la Organització

7.1. Voluntariat

Una estratègia bàsica de Burning Man, ha estat des dels seus inicis el fet de comptar amb un gran nombre de voluntaris que realitzen totes les tasques d'organització i realització, cosa que redueix de manera dràstica les despeses de realització. [4]

7.2. Relacions amb les autoritats

L'esforç de l'organització per a mantenir unes bones relacions tant amb el govern de Nevada com amb el govern federal, ha permès la seva continuïtat malgrat el seu caràcter no convencional. La organització de Burning Man compta amb el Sub-comitè Polític, sorgit d'una estructura de gestió renovada, que es dedica exclusivament a mantenir bones relacions amb les institucions governamentals.

7.3. Polítiques ecològiques i campanyes per la salut

Burning Man inclou també polítiques ecològiques i de seguretat i salut per als seus assistents, cosa que afavoreix molt la seva imatge externa. La campanya “Piss Clear” (Pixa Clar) promou la hidratació constant dels assistents a base d'aigua, que evita insolacions i la deshidratació dels assistents, alhora que ajuda a reduir els efectes nocius del consum d'alcohol i marihuana d'ús relativament freqüent durant l'esdeveniment, al costat de drogues més minoritàries com l'LSD.

La principal campanya ecològica de Burning Man és l'anomenada “Leave no Trace Ethic” (Ètica de no Deixar Rastre) que promou la recollida exhaustiva de l'equipament i les deixalles produïdes durant l'esdeveniment.

7.4 Proposta de temes per a cada edició

Des del 1996, Burning Man proposa cada any un tema per a les accions artístiques. Fins ara han estat: l'Infern; Fertilitat; Nebulós; La Roda; El Cos; Les 7 Edats; El Món Flotant; Increïble; La Volta del Cel; Psique; Esperança i Por; L'Home Verd; l' American Dream; Metropolis: La Vida a les Ciutats; i Rituals d'Iniciació, que es farà aquest any 2011. Segons Harvey [1], aquests temes animen als artistes a col·laborar i cooperar, i dóna als participants alguna cosa a compartir.

7.5 Beques per a projectes artístics

The Burning Man Project ofereix beques anualment per a projectes artístics que, o bé formin part del tema escollit per a l'edició d'aquell any, o bé es facin per a ser exhibits en llocs públics prominents. Una de les bases per la participació, pràcticament sempre requerida, és que les obres siguin interactives.

7.6 Noves tecnologies en la comunicació

Burning Man tampoc s'ha quedat enrere a l'hora de incorporar els avantatges de difusió i de comunicació que aporten les NTIC, especialment Internet que ha incorporà a la estratègia de comunicació i difusió des de mitjans dels anys noranta, i que ha estat de gran importància, com veurem a continuació.

8. Comunicació

Burning Man ha rebut una cobertura mediàtica considerable des de mitjans dels anys noranta, malgrat tot, aquesta cobertura no ha aconseguit transmetre la complexitat i el significat de l'esdeveniment al públic general. En els mitjans de comunicació convencionals, Burning Man es retrata com a espectacle i diversió a través de clixés i imatges estereotipades. Una perspectiva molt diferent a la de la comunicació feta pels seus propis participats, molt activa, a través de l fòrum “e-playa” a burningman.com, en blogs personals i altres publicacions electròniques, que tendeix a ser molt més personal, i enfocada des d'una perspectiva sociocultural.[3]

L'èxit de Burning Man, rau en el boca boca (tradicional i cibernètic) entre els participants. Les inquietuds de molts dels participants i artistes sobre temes culturals, etnogràfics i artístics relacionats amb l'esdeveniment, ha afavorit la creació d'un corpus de textos que analitzen l'esdeveniment i li donen un caire d'experiment social, més enllà de la imatge estereotipada que es presenta en la televisió i la premsa majoritària. El fòrum de burningman.com ha estat una plataforma clau pera a que les persones amb aquesta visió més àmplia de l'esdeveniment poguessin compartir idees i impressions.

9. Organització interna

La organització de Burning Man s'ha derivat d'una comunitat, relacionada en els seus inicis amb The Cacophony Society. En considerar-se una comunitat, les decisions es prenen sempre per consens. Malgrat tot, no es pot considerar que la organització tingui una estructura heteràrquica, ja que consideren que el lideratge és clau per a poder desenvolupar projectes complexos. Burning Man no és legalment una associació sense ànim de lucre perquè no li convé a nivell d'obligacions legals. De totes maneres, com hem vist, el seu objectiu està ben lluny de l'afany de lucre.

La organització està formada per un consell fix que consta de la Directora Artística Gestora; la Directora de Serveis Comunitaris i del Consell de Seguretat a la Playa; la Directora de Empresa i Comunicacions; l'Ambaixador i Director de Programació Genètica; i el Director de Relacions amb Nevada i Projectes Especials. D'altra banda té un comitè executiu format per una Gestora de Comunicacions i de Xarxes Regionals; un Comptable; una Consultora de IT; un Gestor de Relacions Governamentals i Afers Legals; i un Gestor d'Administració.

La organització compta també amb una plantilla de col·laboradors fixos, com també amb molts voluntaris que s'incorporen en les tasques durant els dies de preparació, realització i desmuntatge de l'esdeveniment.

10. Pressupost

Les despeses de l'edició de Burning Man del 2009 va ser de més de 12 milions de dòlars. S'hi inclouen les derivades de la realització de l'esdeveniment (lloguer d'equipaments, beques per artistes, lavabos, materials, serveis mèdics i seguretat); les derivades de l'organització (assegurances, llicències i impostos) i les derivades de la seu de la corporació gestora que funciona tot l'any (ordinadors, equipament, vehicles, donacions a escoles, etc.).3

Els únics honoraris reflectits en les despeses son aquells destinats als artistes seleccionats, ja que Burning Man és un esdeveniment realitzat majoritàriament per voluntaris.

Les despeses es cobreixen principalment mitjançant el cobrament d'entrades per a participar-hi. El preu de les entrades va pujant a mesura que es van venent. En l'edició de l'any 2011 hi ha quatre categories d'entrades: (1) 9.000 entrades a 210$; (2) 9.000 entrades a 240$; (3) 9.000 entrades a 280$; i (4) 9.000 entrades a 320$. Val a destacar que les primeres 9.000 entrades que es venen, es venen a un preu per sota dels costos reals per persona, per tal de permetre la participació de persones amb pocs recursos econòmics. Segons els preus de l'edició de l'any 2011, si es venen totes les entrades, es recaptaran més de 9 milions de dòlars.

Conclusions

The Burning Man és un esdeveniment pioner en el seu context que ha crescut perquè satisfeia unes necessitats que no cobria cap més altre esdeveniment. Fos de forma premeditada o espontània, ha encaixat amv el context social, geogràfic i cultural. D'altra banda, com explica Frey [9], l'èxit de les propostes d'aquest tipus també pot estar relacionat amb el fet que els festivals o esdeveniments, a diferència de la programació estable de teatres i museus, son concebuts pel públic com a esdeveniments únics on només es té una oportunitat per assistir-hi, i com a tals, també reben més atenció dels mitjans de comunicació que els fan una gran tasca de promoció. Burning Man és en aquest sentit una mica especial, perquè en representar la cultura underground, els mitjans de comunicació convencionals no li serveixen de plataforma de promoció, però sí altres canals alternatius com els fòrums d'Internet i les publicacions a blogs.

El cas de Burning Man es diferencia d'altres festivals i esdeveniments en diversos aspectes. En primer lloc, sorgí del moviment underground i es manté com a tal, sense cap mena de suport institucional ni mediàtic, i malgrat tot convoca a desenes de milers de persones cada any. Això ha estat possible segurament a la mida dels Estats Units, on les cultures minoritàries reuneixen en realitat a un gran nombre de persones. Les noves tecnologies, i especialment Internet, tenen un paper molt important en la difusió d'esdeveniments d'aquest tipus, que no estan coberts objectivament pels mitjans de comunicació convencionals. Les xarxes ajuden a aglutinar els membres de corrents culturals (que representen també mercats) minoritaris en grans segments de gustos, o interessos [7]. Aquesta aglutinació d'individus es dóna tant a nivell nacional (cas comprovat amb Burning Man), com a nivell internacional, com podem comprovar amb l'expansió incipient de Burning Man fora dels Estats Units.

Burning Man destaca també pel fet de realitzar-se en un lloc aïllat com és Black Rock Desert, en comptes de fer-se prop de poblacions importants. La seva situació estratègica remota és d'una banda un valor afegit a l'experiència pel seu paisatge i condicions climàtiques dràstiques, i de l'altra una manera de mantenir l'esdeveniment minoritari que no encaixa amb el mainstream, allunyat dels grans focus de població, cosa que crea el sentiment d'abandó de la realitat social de fora per entrar en una Bohèmia on els assistents son lliures de tota convenció.

Fonts d’informació:

1. HARVEY, Larry. (2000) La vie Bohème A History of Burning Man. A lecture
at The Walker Art Center in Minneapolis. [Transcripció en línia]

http://www.burningman.com/whatisburningman/lectures/la_vie.html

2. GILMORE, Lee. Burning Man, paganism and the study of religion. [Article de fòrum en línia] http://wildhunt.org/blog/2010/06/burning-man-paganism-and-the-study-of-religion.html

3. DIVERSOS AUTORS. Afterburn Report 2009. [Document en línia] The Burning Man Projecthttp://afterburn.burningman.com/09/

4. GILMORE, Lee [editor]. (2005) Afterburn: Reflections on Burning Man. University of New Mexico Press. [Llibre digital] Google Books. http://books.google.com/books?id=JGxHXjeMz3sC&pg=PA65&lpg=PA65&dq=burning+man+study&source=bl&ots=BD_pOfGXrV&sig=_USLyqW3n2po5inGj7UVv87RJIo&hl=en&ei=7VFGTZuYEYjqvQOH8KD7AQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CGoQ6AEwCQ#v=onepage&q=burning man study&f=false

5. A Brief History of Burning Man. [Document en línia] http://www.zpub.com/burn/bm-history.html

6. CHEN, Catherine. Charismizing the Routine: Storytelling in the Burning Man Organization [Article en línia] All Academic Research.

http://www.allacademic.com//meta/p_mla_apa_research_citation/1/8/3/6/8/pages183680/p183680-1.php

Bibliografia de Referència:

7. BUSTAMANTE, Enrique. (2003). “Conclusiones: un nuevo sistema de comunicación y cultura en gestación”, Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación”. Barcelona Editorial Gedisa SA

8. COLOMBO, Alba. “Capítulo 5. Fira de Tàrrega (Teatre al Carrer)” (Pág. 95-111) VV.AA. COLOMBO, Alba; ROSELLO CEREZUELA, David. Gestión Cultural: estudios de casos. Editorial Ariel, Barcelona 2008.

9. FREY, Bruno. “Capítulo VI. Exposiciones especiales y festivales: la explosión de la cultura.” (Pág. 94 a 120). La economía del arte. Colección de estudios económicos, nº18. Servicio de estudios La Caixa. [Document en línia]

http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/pbei.php?idioma=esp&llibre=18

10. GONZÁLEZ REVERTÉ, Francesc; MORALES PÉREZ, Soledad. Ciudades efímeras: transformando el turismo urbano a través de la producción de eventos. Editorial UOC, S.L., Barcelona 2009

11. LÓPEZ CUENCA, Alberto. “Línea de fuerza. ARCO y la visión mediática del mercado del arte en la España de los ochenta” A: VV.AA. Cuaderno 1: Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español. Ed. Arteleku-Diputación Foral de Gipuzkoa, Museu d'Art Contemporani de Barcelona y UNIA arteypensamiento. 2004. [Document en línia]

http://ayp.unia.es/index.php?option=com_content&task=view&id=145

11. OLIVERAS, Jordi. “Capítulo 1. Sónar- Festival Internacional de Música Avanzada y Arte Multimedia de Barcelona” (Pág. 23-40) VV.AA. COLOMBO, Alba; ROSELLO CEREZUELA, David. Gestión Cultural: estudios de casos. Editorial Ariel, Barcelona 2008.

Pàgines web:

The Burning Man Project: http://www.burningman.com/

Friends of Black Rock / High Rock: http://blackrockdesert.org/friends/general-information

The Cacophony Society: http://www.cacophony.org/

European Burners: http://www.euroburners.org/wiki/HomePage

Nowhere: http://www.goingnowhere.org

FiraTàrrega: http://www.firatarrega.cat/

Sónar: http://www.sonar.es/

Feria ARCO: http://www.ifema.es/ferias/arco/default.html

 

Altres blogs i articles en línia relacionats:

- ADLER, David. Burning Man: A Phenomenon that Event Pros Need to Study Carefully.[Blog] BizBash. http://www.bizbash.com/hive/2010/09/06/burning-man-a-phenomenon/

- Black Rock Desert. American Southwest. http://www.americansouthwest.net/nevada/black-rock-desert/

- Conversation: Among the Burners. [Blog] Archaeology

http://www.archaeology.org/1009/etc/conversation.html

- TEMPELTON, Brad. What is Burning Man. [Blog] Tempelton's.

- Wikipedia. Punk Rock in California: http://en.wikipedia.org/wiki/Punk_rock_in_California

- Wikipedia. Black Rock Desert, Nevada: http://en.wikipedia.org/wiki/Black_Rock_Desert

- Wikipedia. Gerlach-Empire, Nevada: http://en.wikipedia.org/wiki/Gerlach-Empire,_Nevada

The Burning Man Project i la expansió de la cultura underground

The Burning Man és un esdeveniment difícil de classificar. És considerat un dels esdeveniments underground més important dels EUA. La majoria de descripcions que se'n fa estan d'acord en què no és fàcil explicar de què es tracta, en que s'ha de viure... Ha estat descrit com a “Carnaval sense fi” o “bacanal”, com a “celebració d'art i anarquia”, “vivència de la creativitat” o com “la resposta de la generació cibernètica a Woodstock”. [4]

1. El Primer “Burning Man”

El primer Burning Man es va fer a Baker Beach, San Francisco, l'any 1986. Larry Harvey en fou l'impulsor, juntament amb Jerry James. Tot començà com una acció artística o ritual personal, motivat en part per la ruptura sentimental que acabava de patir Harvey.

Harvey i James van construir una figura humana de fusta, la van portar a la platja de Baker Beach en el solstici d'estiu i la van cremar mentre es ponia el sol a l'horitzó del mar. Aquest primer Burning Man va captivar als qui passaven per allà, i es va decidir que el dia del solstici d'estiu de l'any següent se'n cremaria un altre de més gros per als amics.

Larry Harvey tenia i té una opinió formada sobre la societat de consum de la seva època. Considera que la mercantilització de la cultura i la hegemonia dels mitjans de comunicació desvinculen les persones del món natural i de la resta de persones, tot aïllant-les dins les cases, allunyant-les de l'experiència palpable [1]. Segons Larry es necessita una teràpia dràstica per a superar l'aïllament i la manca d'espiritualitat de la societat materialista: “Hem de reesestablir el contacte amb el jo interior. Hem de reinvertir el món públic. Necessitem una connexió immediata amb el món natural de les necessitats vitals” [1].

Quan Harvey i James van portar la figura a la platja per a cremar-la, executaven la primera acció artística de Burning Man. No tenien patrocinadors, beques ni fons de cap tipus. Comptaven només amb els recursos propis i l'esforç conjunt. Emprenien, de fet, una acció il·legal en cremar aquella figura en un espai públic.

2. El Moviment Punk i els Bohos

The Burning Man sorgeix en la Califòrnia dels anys 80, paral·lelament al moviment punk. Després de l'esplendor cultural dels anys 60 i 70 de l'època Hippy, i havent-ne heretat la liberalització sexual i artística, la societat dels anys 80 ha de veure com les grans corporacions s'apropien de la cultura per a revendre-la a les masses. El moviment punk defensa el dret a crear-se una cultura pròpia, que no entri en el sistema mercantilitsta. D'aquí sorgeix la idea de “no vendre's” (“we won't sell out”) i de “fer-te el teu propi espectacle”, per tal de no entrar en el sistema capitalista que converteix automàticament les idees en mercaderies. “Make a spectacle of yourself. Make a spectacle for others — and that is how you would escape the great American spectacle.” [5]

En aquesta època nasqué un moviment underground a tot el país des d'on es desenvolupaven espectacles no comercialitzables, completament fora del sistema, en garatges o qualsevol altre lloc, on la gent intentava projectar la seva visió interna del món, per tal de recuperar la cultura que la cultura de masses els havia robat. San Francisco no n'era una excepció. Al voltant dels punk més radicals, hi coexistia tot un altre sector de la societat, menys identificat amb la violència i la ideologia anarquista, però contraris al sistema capitalista: els Bohos, o bohemis.

2.1 Ritual Pagà

Burning Man té moltes característiques en comú amb el Carnestoltes. La figura del Burning Man que es pot equiparar amb el Carnestoltes, i la profusió de disfresses i comportaments generalment no acceptats. The Burning Man, com el carnaval en els seus orígens, segueix un calendari natural de l'univers; en el cas de Burning Man, es celebra durant el solstici d'estiu, el nostre St. Joan. El carnaval se celebra a diversos llocs dels EUA, segurament el més famós és el de Nova Orleans, a més de 3.000 km de San Francisco. Lee Gilmore [2] atribueix una qualitat de ritual pagà a l'esdeveniment que, segons el seu fundador vol suplir les mancances de rituals festius en la societat actual dels EUA[1].

3. Black Rock Desert

L'any 1990, Burning Man es traslladà uns 500 km cap al nord-est de San Francisco, a “The Playa” de Black Rock Desert, a l'estat adjacent de Nevada. Black Rock Desert es troba al nord-oest de Nevada, en la intersecció entre els comptats de Humbolt, Pershing i Washoe. Ocupa uns 2.600 km2 i es troba a més de 1000m sobre el nivell del mar. La l'esplanada central de Black Rock Desert es coneix com “The Playa” perquè el terreny sorrós que el conforma recorda a una platja.

La població més propera a “The Playa” és Gerlach-Empire, Washoe, amb una població de 500 persones (cens de l'any 2000). Burning Man contribueix positivament en l'economia de la població, que incrementa en un 20% les vendes en queviures i combustible durant els dies de celebració de l'esdeveniment quan arriben els gairebé 50.000 participants.

Black Rock Desert es pot considerar un emplaçament ideal per al desenvolupament del festival. La buidor del desert és com quadre en blanc pels artistes que assisteixen a l'esdeveniment. El terreny aplanat del desert ofereix una bona base per a construir el campament provisional. El fet d'estar aïllats de la civilització els permet també alliberar-se dels tabús i les obligacions socials, tot donant peu a una gran llibertat d'expressió. Les altes temperatures del desert, la pols que s'aixeca del sòl, i el paisatge àrid en general contribueixen a fer de Burning Man una experiència única i inusual, a crear una altra realitat, un altre món per als assistents, els quals s'hi desplacen expressament des de tots els racons dels EUA, i l'estranger.

4. La Ciutat dels Artistes

Burning Man intervé principalment en el sector de l'art contemporani, especialment en l'àmbit de l'artista, el creador. En l'actualitat l'artista, especialment l'estudiant d'art, té molta pressió per marcar tendència, destacar de la resta per poder mostrar-se en un museu. Depèn de patrocinis i de beques, i la competència per fer-se un lloc en l'escena artística és ferotge. Burning Man proposa tornar a l'essència de l'art. L'expressió del “jo” interior, la plasmació de la visió pròpia del món en un context bohemi fet a mida per a l'artista.

Va dirigit tant a artistes declarats, com a estudiants d'art, i en definitiva a qualsevol persona que tingui ganes d'expressar-se a través del llenguatge artístic i compartir-ho amb persones amb una sensibilitat semblant, en una festa de la creativitat i l'expressió. Cal remarcar que el públic son els mateixos participants que col·laboren amb instal·lacions artístiques o com a voluntaris en la construcció d'infraestructures, i no simples espectadors.

El festival és una petita ciutat bohèmia, el món natural de l'artista, segons el seu fundador [1]. La finalitat de l'esdeveniment és la seva execució; l'alliberament de l'artista, en un lloc on regna l'economia de l'abundància creativa; on no hi ha transaccions econòmiques, només regals. Es tracta d'aplicar la filosofia heretada de la cultura underground punk de San Francisco els anys 80 de “no vendre's”, sumada a una visió més positiva de “l'ètica del regalar”. A Black Rock City no es pot vendre ni comprar res (només l'entrada al festival). Aquest canvi de paradigma crea interaccions humanes a un altre nivell; el regal, a diferència de la transacció econòmica crea un vincle emocional [1], una connexió més potent, la qual crea la comunitat, un valor molt més present a les societats tribals que no pas en la nostra societat “civilitzada”.

5. Disfresses i Instal·lacions Artístiques

La instal·lació artística central de l'esdeveniment, la figura humana que acabarà essent cremada, és famosa també precisament pel fet que no se li atribueix cap personalitat. Té la cara en blanc, per tal que cadascú hi pugui projectar el significat que vulgui.

Els assistents a la trobada s'alliberen de les convencions socials durant una setmana. The Burning Man Project és un teatre d'auto-expressió, de transformació personal, d'espiritualitat eclèctica, de creació de vincles comunals i de renovació cultural a gran escala [1]. Es tracta d'una “infraestructura cívica” creada per mitjans artístics. No cal sotmetre's a les imposicions socials pel que fa a l'aspecte personal, l'expressió corporal o els rols. Per això un s'hi pot trobar persones guarnides de totes les maneres, que es mostren de la manera que els ve més de gust.

Segons el seu fundador [1], en les instal·lacions es busca la utilitat social de la qualitat de joc que té l'art. Des de l'organització, es dóna suport i es patrocinen formes d'art que “convoquin a la societat”: s'hi ha de poder jugar, interaccionar, t'ha de fer reaccionar... [1]

6. Objectius i Avaluació de Resultats

Com ja hem vist, Burning Man va sorgir d'una manera espontània, a partir d'una iniciativa personal sense pretensions de convertir-ho en el que ha acabat esdevenint. El que sí és cert és que, mirat en perspectiva, podem atribuir en aquella acció inicial certa originalitat artística i poètica que fascinà a una gran part de la societat de l'època, i que encara fascina en l'època actual que de fet, encara pateix els mals de la mercantilització de la cultura.

A mesura que el festival ha anat creixent, s'hi han anat incorporant més artistes i professionals que volen contribuir en la seva organització i realització. L'esdeveniment ha anat adquirint més complexitat organitzativa i conceptual, i ha acabat conceptualitzant els seus objectius i les seves estratègies.

Des de l'any 2001, Burning Man elabora cada any un informe que recull les valoracions dels organitzadors i es planteja els objectius per l'any següent [3]. Aquests informes han contribuït a millorar any rere any la organització de l'esdeveniment. Actualment, la responsabilitat del Consell i del Comitè Executiu de The Burning Man Project, no es limita a la producció d'un esdeveniment, sinó que s'ha convertit també en la coordinació d'una comunitat global. Es comencen a generar esdeveniments en la mateixa línia a altres llocs dels EUA i d'Europa, alguns dels quals estan creixent amb rapidesa. És interessant el fet que, davant d'aquest fet, lluny de reclamar els drets intel·lectuals sobre el concepte de Burning Man, els creadors i organitzadors, conseqüents amb la seva filosofia anti-mercantilització, donen la benvinguda a aquestes ramificacions de l'experiència Burning Man, entenent-ho com a fenomen que s'estén de manera orgànica [1]. El proper esdeveniment d'aquest tipus programat a Espanya es farà a Saragossa el Juliol del 2011.

7. Estratègies de la Organització

7.1. Voluntariat

Una estratègia bàsica de Burning Man, ha estat des dels seus inicis el fet de comptar amb un gran nombre de voluntaris que realitzen totes les tasques d'organització i realització, cosa que redueix de manera dràstica les despeses de realització. [4]

7.2. Relacions amb les autoritats

L'esforç de l'organització per a mantenir unes bones relacions tant amb el govern de Nevada com amb el govern federal, ha permès la seva continuïtat malgrat el seu caràcter no convencional. La organització de Burning Man compta amb el Sub-comitè Polític, sorgit d'una estructura de gestió renovada, que es dedica exclusivament a mantenir bones relacions amb les institucions governamentals.

7.3. Polítiques ecològiques i campanyes per la salut

Burning Man inclou també polítiques ecològiques i de seguretat i salut per als seus assistents, cosa que afavoreix molt la seva imatge externa. La campanya “Piss Clear” (Pixa Clar) promou la hidratació constant dels assistents a base d'aigua, que evita insolacions i la deshidratació dels assistents, alhora que ajuda a reduir els efectes nocius del consum d'alcohol i marihuana d'ús relativament freqüent durant l'esdeveniment, al costat de drogues més minoritàries com l'LSD.

La principal campanya ecològica de Burning Man és l'anomenada “Leave no Trace Ethic” (Ètica de no Deixar Rastre) que promou la recollida exhaustiva de l'equipament i les deixalles produïdes durant l'esdeveniment.

7.4 Proposta de temes per a cada edició

Des del 1996, Burning Man proposa cada any un tema per a les accions artístiques. Fins ara han estat: l'Infern; Fertilitat; Nebulós; La Roda; El Cos; Les 7 Edats; El Món Flotant; Increïble; La Volta del Cel; Psique; Esperança i Por; L'Home Verd; l' American Dream; Metropolis: La Vida a les Ciutats; i Rituals d'Iniciació, que es farà aquest any 2011. Segons Harvey [1], aquests temes animen als artistes a col·laborar i cooperar, i dóna als participants alguna cosa a compartir.

7.5 Beques per a projectes artístics

The Burning Man Project ofereix beques anualment per a projectes artístics que, o bé formin part del tema escollit per a l'edició d'aquell any, o bé es facin per a ser exhibits en llocs públics prominents. Una de les bases per la participació, pràcticament sempre requerida, és que les obres siguin interactives.

7.6 Noves tecnologies en la comunicació

Burning Man tampoc s'ha quedat enrere a l'hora de incorporar els avantatges de difusió i de comunicació que aporten les NTIC, especialment Internet que ha incorporà a la estratègia de comunicació i difusió des de mitjans dels anys noranta, i que ha estat de gran importància, com veurem a continuació.

8. Comunicació

Burning Man ha rebut una cobertura mediàtica considerable des de mitjans dels anys noranta, malgrat tot, aquesta cobertura no ha aconseguit transmetre la complexitat i el significat de l'esdeveniment al públic general. En els mitjans de comunicació convencionals, Burning Man es retrata com a espectacle i diversió a través de clixés i imatges estereotipades. Una perspectiva molt diferent a la de la comunicació feta pels seus propis participats, molt activa, a través de l fòrum “e-playa” a burningman.com, en blogs personals i altres publicacions electròniques, que tendeix a ser molt més personal, i enfocada des d'una perspectiva sociocultural.[3]

L'èxit de Burning Man, rau en el boca boca (tradicional i cibernètic) entre els participants. Les inquietuds de molts dels participants i artistes sobre temes culturals, etnogràfics i artístics relacionats amb l'esdeveniment, ha afavorit la creació d'un corpus de textos que analitzen l'esdeveniment i li donen un caire d'experiment social, més enllà de la imatge estereotipada que es presenta en la televisió i la premsa majoritària. El fòrum de burningman.com ha estat una plataforma clau pera a que les persones amb aquesta visió més àmplia de l'esdeveniment poguessin compartir idees i impressions.

9. Organització interna

La organització de Burning Man s'ha derivat d'una comunitat, relacionada en els seus inicis amb The Cacophony Society. En considerar-se una comunitat, les decisions es prenen sempre per consens. Malgrat tot, no es pot considerar que la organització tingui una estructura heteràrquica, ja que consideren que el lideratge és clau per a poder desenvolupar projectes complexos. Burning Man no és legalment una associació sense ànim de lucre perquè no li convé a nivell d'obligacions legals. De totes maneres, com hem vist, el seu objectiu està ben lluny de l'afany de lucre.

La organització està formada per un consell fix que consta de la Directora Artística Gestora; la Directora de Serveis Comunitaris i del Consell de Seguretat a la Playa; la Directora de Empresa i Comunicacions; l'Ambaixador i Director de Programació Genètica; i el Director de Relacions amb Nevada i Projectes Especials. D'altra banda té un comitè executiu format per una Gestora de Comunicacions i de Xarxes Regionals; un Comptable; una Consultora de IT; un Gestor de Relacions Governamentals i Afers Legals; i un Gestor d'Administració.

La organització compta també amb una plantilla de col·laboradors fixos, com també amb molts voluntaris que s'incorporen en les tasques durant els dies de preparació, realització i desmuntatge de l'esdeveniment.

10. Pressupost

Les despeses de l'edició de Burning Man del 2009 va ser de més de 12 milions de dòlars. S'hi inclouen les derivades de la realització de l'esdeveniment (lloguer d'equipaments, beques per artistes, lavabos, materials, serveis mèdics i seguretat); les derivades de l'organització (assegurances, llicències i impostos) i les derivades de la seu de la corporació gestora que funciona tot l'any (ordinadors, equipament, vehicles, donacions a escoles, etc.).3

Els únics honoraris reflectits en les despeses son aquells destinats als artistes seleccionats, ja que Burning Man és un esdeveniment realitzat majoritàriament per voluntaris.

Les despeses es cobreixen principalment mitjançant el cobrament d'entrades per a participar-hi. El preu de les entrades va pujant a mesura que es van venent. En l'edició de l'any 2011 hi ha quatre categories d'entrades: (1) 9.000 entrades a 210$; (2) 9.000 entrades a 240$; (3) 9.000 entrades a 280$; i (4) 9.000 entrades a 320$. Val a destacar que les primeres 9.000 entrades que es venen, es venen a un preu per sota dels costos reals per persona, per tal de permetre la participació de persones amb pocs recursos econòmics. Segons els preus de l'edició de l'any 2011, si es venen totes les entrades, es recaptaran més de 9 milions de dòlars.

Conclusions

The Burning Man és un esdeveniment pioner en el seu context que ha crescut perquè satisfeia unes necessitats que no cobria cap més altre esdeveniment. Fos de forma premeditada o espontània, ha encaixat amv el context social, geogràfic i cultural. D'altra banda, com explica Frey [9], l'èxit de les propostes d'aquest tipus també pot estar relacionat amb el fet que els festivals o esdeveniments, a diferència de la programació estable de teatres i museus, son concebuts pel públic com a esdeveniments únics on només es té una oportunitat per assistir-hi, i com a tals, també reben més atenció dels mitjans de comunicació que els fan una gran tasca de promoció. Burning Man és en aquest sentit una mica especial, perquè en representar la cultura underground, els mitjans de comunicació convencionals no li serveixen de plataforma de promoció, però sí altres canals alternatius com els fòrums d'Internet i les publicacions a blogs.

El cas de Burning Man es diferencia d'altres festivals i esdeveniments en diversos aspectes. En primer lloc, sorgí del moviment underground i es manté com a tal, sense cap mena de suport institucional ni mediàtic, i malgrat tot convoca a desenes de milers de persones cada any. Això ha estat possible segurament a la mida dels Estats Units, on les cultures minoritàries reuneixen en realitat a un gran nombre de persones. Les noves tecnologies, i especialment Internet, tenen un paper molt important en la difusió d'esdeveniments d'aquest tipus, que no estan coberts objectivament pels mitjans de comunicació convencionals. Les xarxes ajuden a aglutinar els membres de corrents culturals (que representen també mercats) minoritaris en grans segments de gustos, o interessos [7]. Aquesta aglutinació d'individus es dóna tant a nivell nacional (cas comprovat amb Burning Man), com a nivell internacional, com podem comprovar amb l'expansió incipient de Burning Man fora dels Estats Units.

Burning Man destaca també pel fet de realitzar-se en un lloc aïllat com és Black Rock Desert, en comptes de fer-se prop de poblacions importants. La seva situació estratègica remota és d'una banda un valor afegit a l'experiència pel seu paisatge i condicions climàtiques dràstiques, i de l'altra una manera de mantenir l'esdeveniment minoritari que no encaixa amb el mainstream, allunyat dels grans focus de població, cosa que crea el sentiment d'abandó de la realitat social de fora per entrar en una Bohèmia on els assistents son lliures de tota convenció.

Fonts d’informació:

1. HARVEY, Larry. (2000) La vie Bohème A History of Burning Man. A lecture
at The Walker Art Center in Minneapolis. [Transcripció en línia]

http://www.burningman.com/whatisburningman/lectures/la_vie.html

2. GILMORE, Lee. Burning Man, paganism and the study of religion. [Article de fòrum en línia] http://wildhunt.org/blog/2010/06/burning-man-paganism-and-the-study-of-religion.html

3. DIVERSOS AUTORS. Afterburn Report 2009. [Document en línia] The Burning Man Projecthttp://afterburn.burningman.com/09/

4. GILMORE, Lee [editor]. (2005) Afterburn: Reflections on Burning Man. University of New Mexico Press. [Llibre digital] Google Books. http://books.google.com/books?id=JGxHXjeMz3sC&pg=PA65&lpg=PA65&dq=burning+man+study&source=bl&ots=BD_pOfGXrV&sig=_USLyqW3n2po5inGj7UVv87RJIo&hl=en&ei=7VFGTZuYEYjqvQOH8KD7AQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CGoQ6AEwCQ#v=onepage&q=burning man study&f=false

5. A Brief History of Burning Man. [Document en línia] http://www.zpub.com/burn/bm-history.html

6. CHEN, Catherine. Charismizing the Routine: Storytelling in the Burning Man Organization [Article en línia] All Academic Research.

http://www.allacademic.com//meta/p_mla_apa_research_citation/1/8/3/6/8/pages183680/p183680-1.php

Bibliografia de Referència:

7. BUSTAMANTE, Enrique. (2003). “Conclusiones: un nuevo sistema de comunicación y cultura en gestación”, Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación”. Barcelona Editorial Gedisa SA

8. COLOMBO, Alba. “Capítulo 5. Fira de Tàrrega (Teatre al Carrer)” (Pág. 95-111) VV.AA. COLOMBO, Alba; ROSELLO CEREZUELA, David. Gestión Cultural: estudios de casos. Editorial Ariel, Barcelona 2008.

9. FREY, Bruno. “Capítulo VI. Exposiciones especiales y festivales: la explosión de la cultura.” (Pág. 94 a 120). La economía del arte. Colección de estudios económicos, nº18. Servicio de estudios La Caixa. [Document en línia]

http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/pbei.php?idioma=esp&llibre=18

10. GONZÁLEZ REVERTÉ, Francesc; MORALES PÉREZ, Soledad. Ciudades efímeras: transformando el turismo urbano a través de la producción de eventos. Editorial UOC, S.L., Barcelona 2009

11. LÓPEZ CUENCA, Alberto. “Línea de fuerza. ARCO y la visión mediática del mercado del arte en la España de los ochenta” A: VV.AA. Cuaderno 1: Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español. Ed. Arteleku-Diputación Foral de Gipuzkoa, Museu d'Art Contemporani de Barcelona y UNIA arteypensamiento. 2004. [Document en línia]

http://ayp.unia.es/index.php?option=com_content&task=view&id=145

11. OLIVERAS, Jordi. “Capítulo 1. Sónar- Festival Internacional de Música Avanzada y Arte Multimedia de Barcelona” (Pág. 23-40) VV.AA. COLOMBO, Alba; ROSELLO CEREZUELA, David. Gestión Cultural: estudios de casos. Editorial Ariel, Barcelona 2008.

Pàgines web:

The Burning Man Project: http://www.burningman.com/

Friends of Black Rock / High Rock: http://blackrockdesert.org/friends/general-information

The Cacophony Society: http://www.cacophony.org/

European Burners: http://www.euroburners.org/wiki/HomePage

Nowhere: http://www.goingnowhere.org

FiraTàrrega: http://www.firatarrega.cat/

Sónar: http://www.sonar.es/

Feria ARCO: http://www.ifema.es/ferias/arco/default.html

 

Altres blogs i articles en línia relacionats:

- ADLER, David. Burning Man: A Phenomenon that Event Pros Need to Study Carefully.[Blog] BizBash. http://www.bizbash.com/hive/2010/09/06/burning-man-a-phenomenon/

- Black Rock Desert. American Southwest. http://www.americansouthwest.net/nevada/black-rock-desert/

- Conversation: Among the Burners. [Blog] Archaeology

http://www.archaeology.org/1009/etc/conversation.html

- TEMPELTON, Brad. What is Burning Man. [Blog] Tempelton's.

- Wikipedia. Punk Rock in California: http://en.wikipedia.org/wiki/Punk_rock_in_California

- Wikipedia. Black Rock Desert, Nevada: http://en.wikipedia.org/wiki/Black_Rock_Desert

- Wikipedia. Gerlach-Empire, Nevada: http://en.wikipedia.org/wiki/Gerlach-Empire,_Nevada

ISSN 2171-9535 / © FábricaCultural

Top Desktop version